Segon disc de WEINF

El maresmenc WEINF assoleix nous horitzons creatius i referma la promesa inicial amb el seu segon disc, un “Purple Bird and Other Strange Songs” amb col·laboració il·lustre inclosa. Per ORIOL SERRA.

“Requiem for Myself” (2015, Aiguamoll Records) va ser un dels debuts discogràfics més colpidors que s’han pogut escoltar en molt de temps a casa nostra. Una col·lecció de cançons compostes i enregistrades per un jove de vint anys durant un tractament de quimioteràpia que per moments semblava no arribar a bon port. El jove en qüestió era Dani Ruiz, conegut artísticament com a Weinf. I al marge de la seva història de superació, va convèncer propis i estranys amb un discurs que bevia del folk, el blues i el rock en les seves formes més nocturnes, àcides i corrosives. Un còctel sonor on ressonaven noms com els de Nick Cave, The Doors, Tom Waits, Iggy Pop o Lou Reed, i que dos anys després es referma amb un segon disc que també val el seu pes en or.

“Purple Bird and Other Strange Songs” (2017, Custom Made Music) es va gravar durant el segon tractament de quimioteràpia a què el seu autor es va haver de sotmetre, però cap de les seves cançons fa referència a la malaltia ni a les seves conseqüències. El mateix Weinf explica a la nota promocional que ja havia escrit prou sobre aquest tema al primer disc, motiu pel qual aquest cop ha mirat més enllà d’ell mateix per a entrar de ple en territoris com la ficció -la inicial “The Sunset Cave” parteix d’un conte escrit pel propi Ruiz- o l’anàlisi del món que l’envolta –“Fishes Swimming in the Sand” aborda la crisi dels refugiats, i “The Priest and the Thief” és una crítica a les religions organitzades i institucionalitzades-. També posa música a un poema de Murakami –“Kafka on the Shore”– i recupera i revitalitza una de les seves composicions primerenques –“The Basement”, procedent d’una de les seves primeres demos-.

Si Weinf ha aprofitat aquest segon àlbum llarg per a expandir els seus horitzons lírics, el mateix ha fet amb el seu llenguatge sonor. Les bases segueixen essent les mateixes, però reforçades per l’experiència acumulada a la carretera i ampliades amb matisos que enriqueixen el resultat final. Com a mostres el folk calidoscòpic de “The Priest and the Thief”, les tonalitats jazzístiques de “Purple Bird and Other Uninvited Guests”, la mística oriental de “Kafka on the Shore” o un “Carefulness and Other Bad Advice” que gairebé haurien pogut signar els Strokes en èpoques més inspirades. L’interludi instrumental “Preludio” compta amb tota una Dana Colley (Morphine) al saxofon. Col·laboració de luxe en un àlbum que referma Dani Ruiz com un compositor de cançons fora de sèrie, i Weinf com una de les criatures més sorprenents de l’escena emergent catalana dels nostres dies.

Més informació:
Weinf  /  Bandcamp