De Little Richard a Kurt Cobain, què eren les estrelles del rock i per què van passar a la història

Little Richard

Little Richard.

El polifacètic Little Steven va dir una vegada que el que coneixem com l’era del rock’n’roll s’havia acabat en algun moment dels anys 90. Exagerada com pot semblar la seva afirmació, el cert és que va ser durant el decurs d’aquella dècada quan el gènere musical en qüestió -i tota la cultura que l’envolta- va semblar instal·lar-se (de forma definitiva?) en una mena de final de la història. Com si hagués arribat al darrer extrem d’una cadena evolutiva que havia començat durant els anys 50 amb l’entrada en escena de pioners com Chuck Berry, Elvis Presley o Little Richard. És aquest últim la icona que David Hepworth ha pres com a punt de partida d’un assaig, “Uncommon People: The Rise and Fall of the Rock Stars 1955-1994” (2017, Bantam Press) en què analitza el fenomen de les estrelles del rock, des del naixement del propi concepte fins al moment en què considera que aquest es va esvair, l’equador de la dècada dels 90 -l’últim nom citat per l’autor és el de Kurt Cobain-. “L’era de les estrelles del rock, com la dels cowboys, és història”, afirma Hepworth, “en canvi la idea de les estrelles del rock, com la dels cowboys, ha sobreviscut”.