EL FESTIVAL, essències franceses al Poble Espanyol

La Femme

Clémence Quélennec (La Femme).

El Poble Espanyol ha acollit aquest cap de setmana la segona edició d’EL FESTIVAL, un esdeveniment que ha tornat a aplegar a Barcelona una acurada representació de l’escena musical francesa dels nostres dies. De La Femme a Wax Tailor passant per Breakbot. Crònica d’ORIOL SERRA.

EL FESTIVAL
Poble Espanyol, Barcelona
10 de juny de 2017

El que en països com els Estats Units és un fet absolutament normal, a la Unió Europea es manté com una de les grans assignatures pendents en matèria cultural: el foment i la consolidació de circuits que permetin als artistes dels diferents estats membres difondre la seva obra arreu del territori comunitari amb tota naturalitat. En l’àmbit musical, per exemple, no són poques les bandes i solistes que malgrat haver-ho petat a l’Estat espanyol són uns complets desconeguts més enllà de La Jonquera. I al revés: hi ha artistes francesos que congreguen multituds gens menyspreables en ciutats com Tolosa o Perpinyà, a pocs quilòmetres de les nostres fronteres, i que en aquest costat dels Pirineus tan sols sonen en boca de qui llegeix Les Inrockuptibles amb una certa regularitat.

És d’agrair doncs la celebració d’esdeveniments com El Festival, un certamen impulsat per la comunitat francòfona de Barcelona amb l’objectiu d’aplegar a la capital catalana una acurada selecció de noms que d’alguna manera o altra s’han fet un lloc a l’escena musical de les Gàl·lies. Una jornada que va celebrar la seva segona edició dissabte passat al Poble Espanyol i per on van desfilar noms tan potents com els de Cassius, La Femme o Wax Tailor, a més de figures emergents com Breakbot o Naive New Beaters. Van ser aquests últims els encarregats de trencar el gel quan el sol de la tarda encara apretava fort. Una tasca a priori gens fàcil però que els parisencs van solventar sense problemes amb tota una descàrrega d’indie pop de tall elegant amb acabats digitals.

Tot seguit va arribar el primer plat fort de la nit. La Femme vénen de Biarritz i la premsa especialitzada els ha situat a l’epicentre del que ja es coneix com a nova escena francesa. A data d’avui han lliurat dos discos llargs on les formes de la psicodèlia i el krautrock conviuen amb la frescor del pop d’estètica sixties. Venien a presentar el segon, “Mystère” (2016), però no es van oblidar de títols tan aplaudits com “Sur la planche” en un passi d’allò més dinàmic tant en l’aspecte sonor com en el visual: observar les robòtiques coreografies de la vocalista Clémence Quélennec a l’escenari és tot un espectacle en el millor dels sentits. Es van acomiadar assegurant que tornarien a visitar Barcelona durant el mes de setembre -i fins aquí van llegir, però la pista sembla prou clara-.

També la de Wax Tailor era una de les actuacions més esperades de la nit. El del productor és un dels noms més polifacètics de l’escena hip hop francesa, capaç d’alternar la vessant més clàssica del gènere amb passatges experimentals, apunts gens dissimulats de gèneres com el rock’n’roll o la psicodèlia -a la seva banda de directe hi figuren una bateria, una guitarra elèctrica, un violoncel i una flauta travessera- i fins i tot acurades aproximacions al trip hop. Ja fos en format experimental o amb les col·laboracions de diversos vocalistes i MC’s, i reforçant sempre el seu discurs amb oportunes videoprojeccions, Tailor va oferir un dels passis més sòlids de la nit i va marxar mentre el respectable corejava en massa el seu “Que sera”. Triomf absolut.

La recta final de la vetllada la va enfilar un pletòric Breakbot. Efectius jocs de llum com a revestiment per a un repertori que celebra la vessant més hedonista de l’electrònica, la de les nits que semblen eternes i les pistes de ball on tot pot arribar a ser possible. Amb dos àlbums al seu nom -el més recent, “Still Waters” (2016)-, l’alter ego de Thibaut Jean-Marie Michel Berland es postula com un ferm candidat a seguir els passos de Daft Punk o els també referencials Cassius, que van aterrar al Poble Espanyol en format DJ Set i van esdevenir el millor final de festa possible per a una nit d’allò més rodona.