Deu propostes per al PRIMAVERA SOUND 2017

The XX

The XX.

Arriba el festival de festivals. Tota una setmana sencera farcida de cites melòmanes en diferents punts de Barcelona i quatre jornades centrals a celebrar-se al Parc del Fòrum entre els dies 31 de maig i 3 de juny. Resumir el cartell sencer del PRIMAVERA SOUND 2017 requeriria hores i hores, per això n’hem seleccionat deu propostes que no ens pensem perdre. Per ORIOL SERRA.

*THE XX
Primer van definir un discurs que esdevindria referencial durant el que portem de dècada. Després es van consolidar com una de les bandes més celebrades de l’escena independent del present segle. I com que no en tenien prou amb tot això, ara han anat un pas més enllà i han portat totes aquestes fites a la pista de ball. “I See You” és un dels grans discos d’aquest 2017, i la seva posada en escena promet ser també un dels grans directes de l’any.

*THE ZOMBIES
L’any vinent farà mig segle que Rod Argent, Colin Blunstone i companyia van deixar enrere el beat dels seus inicis i van fer història amb “Odessey and Oracle”, un dels tòtems del pop barroc, un exercici de psicodèlia en clau reflexiva i tardorenca, i un d’aquells discos que mai no falten als rànquings que resumeixen la música del segle passat -el mateix Dave Grohl l’ha citat com el seu àlbum preferit de tots els temps-. L’interpretaran en directe, de cap a peus i per primer cop a casa nostra. Luxe és dir poc.

Teenage Fanclub

Teenage Fanclub.

*TEENAGE FANCLUB
Hi ha apostes que mai no fallen, que sempre són segures, i la dels escocesos n’és una. La seva discografia no compta ni un pas en fals malgrat aproximar-se a la tercera dècada. I els seus directes sempre són sinònim de refrescant power pop despatxat amb gust i elegància. Sumem a l’equació un àlbum, “Here” (2016), que trenca un llarg silenci i es troba entre els seus treballs més rodons, i ja gairebé ho tenim.

*ANÍMIC
Si una banda pot presumir a casa nostra de sonar a ella mateixa i a ningú més sigui quin sigui el registre que practica en cada moment, aquesta és Anímic, sense cap mena de dubte. Si durant els darrers anys havien saltat del folk a la psicodèlia i a les cotes més sorollistes del rock, amb “Skin” (2017) fan un nou cop de volant per a interpretar el caos del món actual tot explorant diferents vessants de l’electrònica. No és que s’hagin reinventat, és que mai han deixat de mirar endavant.

*ANGEL OLSEN
Mantenint un peu en l’electricitat de PJ Harvey i un altre en el folk menys tradicionalista, “My Woman” (2016) destapa la versió més crua i estripada d’Angel Olsen, que ha despullat el seu discurs a la mínima expressió sense perdre l’electricitat ni el nervi de “Burn Your Fire for No Witness” (2014) -i fins i tot augmentant-los-. Olsen torna a un festival on ja va generar boníssimes impressions fa algunes temporades, i ho fa consolidada com una de les grans veus de la seva generació:

William Tyler

William Tyler.

*WILLIAM TYLER
Música reflexiva per a temps frenètics, la que presenta William Tyler al seu quart disc en solitari -alguns el coneixeran per la seva tasca com a guitarrista a Lambchop o Silver Jews-. “Modern Country” (2016) és un àlbum inspirat per les carreteres secundàries dels Estats Units i per la fòbia del seu autor a les grans autopistes. Set peces instrumentals que evoquen l’American Primitive Guitar i que en ocasions assoleixen estadis d’allò més hipnòtics -la repetitiva “Gone Clear” ha estat qualificada per la premsa anglosaxona com a Kraut-Americana-.

*THE BLACK ANGELS
Donem la benvinguda a una de les bandes més àcides i còsmiques que mai han sortit de l’estat de Texas. Els Black Angels han arribat a exercir com a banda d’acompanyament del mateix Roky Erickson, però per damunt de tot és de justícia destacar una discografia a nom propi que explora els confins més rocallosos i expansius de la psicodèlia. L’últim exemple n’és “Death Song” (2017).

*SWANS
Michael Gira i companyia representen la vessant més extrema, avançada i animal de l’underground novaiorquès. De fet, alguns dels grans moments viscuts en passades edicions del Primavera portaven la seva signatura i el seu inconfusible segell. Repeteixen enguany amb la que, asseguren, serà la seva gira de comiat. Si no els han vist mai en directe, no desaprofitin aquesta última ocasió. Si ja els han vist de ben segur que no se’ls perdran.

 

Slim Cessna's Auto Club

Slim Cessna’s Auto Club.

*SLIM CESSNA’S AUTO CLUB
Company d’aventures de joventut de David Eugene Edwards (16 Horsepower, Wovenhand), Slim Cessna és un dels personatges més inclassificables de la música nord-americana d’arrels. Juntament amb la banda que l’acompanya s’ha dedicat a explorar els soterranis més obscurs i en ocasions inquietants del que coneixem com a so Americana, desenvolupant la seva pròpia versió del Southern Gothic i acumulant una discografia farcida d’encerts. L’últim es titula “The Commandments According to SCAC” (2016).

THE DAMNED
Van ser el primer grup punk britànic en editar un single, publicar un àlbum, girar pels Estats Units, separar-se i tornar-se a reunir. De tantes coses van ser pioners, que sovint ens oblidem que van signar algunes de les obres més definitives del punk -i posteriorment del post-punk i la New Wave-. Enguany es commemora el 40è aniversari de “Damned Damned Damned”, el seu primer disc llarg i tot un tros d’història que ells mateixos celebraran al Parc del Fòrum. Energia i diversió assegurades.

Més informació:
Primavera Sound  /  Pàgina web