PRETENDERS amb Dan Auerbach

És una llàstima que Chrissie Hynde no recuperi més sovint el nom de Pretenders a l’hora d’entrar a l’estudi. Entre l’anterior disc signat amb el nom de la banda, “Break Up the Concrete” (2008), i aquest “Alone” (2016) han passat vuit llargs anys i un àlbum acreditat a Hynde en solitari, un “Stockholm” (2014) que mantenia el tipus si bé en ocasions tendia a seguir fórmules i llibres d’estil tal i com ho havien fet durant el canvi de mil·leni les obres del grup. Per això sobta que sigui precisament quan signa amb el nom de Pretenders, quan més s’allunya de la zona de confort per a enriquir el propi discurs amb textures com les del rockabilly -a “Break Up…”– o, en el cas que ens ocupa, el rock de garatge i el blues elèctric més corrosiu. Gèneres aquests últims on Hynde -que a la pràctica ha enregistrat el disc en solitari amb l’acompanyament de músics d’estudi; l’altre component original que es manté a la formació, Martin Chambers, tan sols l’acompanya de gira- s’ha aproximat de la mà d’un expert en la matèria com és Dan Auerbach (The Black Keys), productor de luxe per a una dinàmica col·lecció de cançons que podrien ser les millors que hagi lliurat aquesta dona en més de vint anys. Peces com “Roadie Man” o “Gotta Wait” són pura dinamita, proves de present i garanties d’un futur que torna a perfilar-se fèrtil. Que no s’esperi vuit anys més a preparar-ne la continuació, sisplau. O.S.