CONSTANTINE: “Agafo la música folk, l’impregno d’LSD i llestos!”

Constantine

Un músic singular.

Pocs artistes poden presumir d’haver enregistrat un disc de debut al costat de músics amb tanta trajectòria com Al Keeler i Stephen Titra, ambdós components del grup de culte O.W.L. Qui ens ocupa és una excepció en tots els sentits, i és que CONSTANTINE viu totalment aliè a contextos i tendències. Ve de Chicago però el seu àlbum de debut, “Day of Light” (2016, Guerssen Records), apunta al folk i la psicodèlia britànics d’ara fa mig segle. El presentarà per partida doble el proper 11 de març a Lleida, en el marc del festival Músiques Disperses (MUD) i amb dues actuacions que suposaran el seu debut a Europa. Per ORIOL SERRA.

*Recorda com va començar a dedicar-se a la música?
He tocat en diferents projectes, però Constantine és la meva primera aventura en solitari. Quan era molt jove vaig instal·lar un petit estudi al soterrani dels meus pares, on vaig començar a compondre cançons i a experimentar amb les mescles i els mecanismes d’enregistrament. Gravava jo mateix tots els instruments i totes les veus, i tan sols en sortia quan tenia gana i quan necessitava que em toqués l’aire.

*Com descriuria la seva música a algú que no l’hagi escoltat mai abans, i que no estigui familiaritzat amb conceptes com psych folk o acid folk?
Bona pregunta! Efectivament, no es tracta d’un gènere molt popular. Jo acostumo a dir que agafo la música folk, l’impregno d’LSD i llestos! A nivell líric i melòdic és psicodèlia, i a nivell instrumental incorpora una fusió d’instruments acústics, elèctrics i orientals, així com alguns efectes. També la comparo amb artistes més coneguts del gènere com poden ser Nick Drake, Donovan o The Incredible String Band.

*Vostè ve de Chicago, però la seva música recorda molt alguns artistes britànics de finals dels anys 60 i principis dels 70. A banda de Nick Drake, Donovan i The Incredible String Band, m’atreviria a citar Fairport Convention, Nick Garrie, July o fins i tot The Moody Blues.
Tots aquests artistes m’han influït. M’agraden bandes angleses de folk com Fairport, però també les més desconegudes, misterioses i psicodèliques d’aquell mateix període. Vaig coincidir amb Nick Garrie quan va tocar a Chicago ara fa un parell d’anys, i va ser increïble! També m’ha influït gent com C.O.B., Trader Horn o Jimmy Campbell. Després del MUD giraré amb una fantàstica banda australiana d’acid folk, Trappist Afterland, i farem un parell de concerts amb Alison O’Donnell, dels grups de culte Mellow Candle i Flibbertigibbet.

*Un altre músic de Chicago influït pel folk britànic d’aquell període és Ryley Walker. Diria que vostè i ell formen part d’una mateixa escena
He vist el Ryley en directe en un parell d’ocasions i sortim a la mateixa edició de la revista Shindig!. Crec que O.W.L., el Ryley i jo mateix faríem un cartell increïble si toquéssim plegats, però ara per ara no he aconseguit organitzar-ho. Que jo sàpiga, som els únics que toquem aquest tipus de música a Chicago. Francament, sempre m’he sentit força aïllat de l’escena local i m’he concentrat en fer la meva pròpia música. És possible que el Riley i jo funcionem millor a Europa, on els gustos de la gent són una mica més eclèctics que als Estats Units. Dit això, m’agradaria citar una banda psicodèlica de Chicago que es diu Red Plastic Buddha, fa molt de temps que els segueixo i el Tim (Ferguson) és una de les poques persones a qui conec que realment s’esforcen per donar suport als altres artistes.

*A la gravació de “Day of Light” hi van participar components dels llegendaris O.W.L. Com hi va entrar en contacte i com recorda l’experiència de treballar amb ells?
Un amic em va presentar l’Al (Keeler) quan li vaig dir que buscava un vibrafonista. I ell em va posar en contacte amb l’Stephen (Titra), que a més de tocar al disc es va fer càrrec de la caràtula. De sessions de gravació tan sols en vam fer un parell, però vaig treballar molt estretament amb l’Stephen de cara al disseny de la caràtula i la funda del disc. I va tocar la mateixa guitarra Guild de dotze cordes que havia utilitzat a les gravacions d’O.W.L. No tinc paraules per explicar què va suposar gravar amb ells, com van ser de pacients, modestos i atents. Mai oblidaré una sessió en què tots dos van aplaudir el meu oncle Steve després que ell gravés un solo de flauta. Treballar amb ells no tan sols ha estat una lliçó musical, sinó també vital.

*Segons el seu compte de Bandcamp, l’edició de l’àlbum es va limitar a 300 còpies en vinil. Encara n’hi queda alguna?
La primera tirada va ser de 300 còpies que es van vendre de forma gairebé immediata, cosa que no m’esperava de cap manera. A continuació el vaig reeditar jo mateix i es pot adquirir a través del meu compte de Bandcamp, així com a Discogs. I a Europa es distribueix en botigues especialitzades de la mà de Guerssen. La meva idea és poder-lo vendre també als concerts de la gira europea. Estic realment content amb el format de la reedició: una bonica carpeta amb un pòster a l’interior.

*La seva actuació al MUD suposarà la seva primera visita a Europa, així com l’inici d’una gira pel Vell Continent. Quines són les seves expectatives, tant de cara a la gira com a aquest concert en concret?
Un amic em va dir una vegada que tendeixo a esperar que tot surti a la perfecció, quan en realitat hauria d’esperar que les coses fossin molt més caòtiques, i té raó. He provat de no fixar cap mena d’expectativa i simplement oferir el millor concert possible. El meu objectiu és viure una gran aventura i propulsar la imaginació dels oients cap a un món llunyà, màgic i fantàstic, encara que sigui tan sols durant una estona. És molt important per mi sonar bé al MUD, perquè la gent de Guerssen s’ha portat molt bé amb mi i els vull tornar el favor oferint un gran concert.

*Quina formació l’acompanyarà en directe? A l’àlbum s’hi pot escoltar un gran nombre d’instruments diferents, i bona part dels arranjaments no semblen senzills a l’hora de portar-los als escenaris.
Algunes cançons resultaran més difícils d’interpretar perquè no tindrem bateries ni guitarres amb fuzz, i per tant les haurem de reinventar. D’altres sonaran molt similars a com ho fan al disc. Guardo un parell d’asos sota la màniga i crec que a la gent realment li agradarà com sona la banda. Som cinc músics en total, i evidentment tindrem un sitar i el meu Mellotron Mini, que abasta bona part dels sons que es poden escoltar a l’àlbum.

Més informació:
Constantine  /  Bandcamp
Músiques Disperses  /  Pàgina web