Cinema a ritme de rock

Quadrophenia

Fotograma de “Quadrophenia” (1979), de Franc Roddam.

El cinema i el rock’n’roll han anat de la mà pràcticament des que el segon va esdevenir una realitat. No existeix, de fet, cap bona antologia sobre els primers anys d’aquest gènere musical que no faci referència a “Blackboard Jungle” (1955), la pel·lícula de Richard Brooks que va alçar passions a l’incorporar als seus títols de crèdit “Rock Around the Clock”, la peça amb què Bill Haley havia encetat de forma oficial l’era rock“Blackboard Jungle” -estrenada a casa nostra amb el títol de “Semilla de maldad”– ha estat un dels títols que el periodista i crític musical Eduardo Guillot repassa a  “Sueños eléctricos. 50 películas fundamentales de la cultura rock” (UOC, 2017), un volum que explora la relació entre l’àmbit del setè art i el del rock, i on també hi figuren cintes com “Quadrophenia” (1979), dirigida per Franc Roddam i basada en l’òpera rock del mateix títol de The Who, o el documental “Searching for Sugar Man” (2012), en què el realitzador Malik Bendjelloul traçava la pista del músic de culte Sixto Rodriguez.