RENALDO & CLARA: “Els afores són una metàfora de tot el que tenim al voltant”

Renaldo & Clara

Buscant noves sonoritats – Foto Noemí Elias.

Han passat tres anys des que RENALDO & CLARA van debutar a Bankrobber amb el seu primer disc llarg, “Fruits del teu bosc” (2014). Des d’aleshores, la banda lleidatana ha enregistrat un ep compartit amb Xavier Baró –”Xavier Baró i Renaldo & Clara” (2016)- i s’ha consolidat com un dels grans valors a casa nostra del pop independent en la seva vessant més elegant i malencònica. “Els afores” (2017) referma la promesa inicial a la vegada que desafia etiquetes i amplia horitzons tant a nivell líric com sonor. En parlem per via electrònica amb la seva vocalista, Clara Viñals. Per ORIOL SERRA.

*Comparat amb “Fruits del teu bosc”, “Els afores” sona menys folk i més pop, menys Camera Obscura i més Belle & Sebastian. Penso sobretot en temes com “Laberint”, “Fent amics” o “Fins un altre dia”, on se us pot escoltar més directes i accelerats que de costum. A què es deu aquesta evolució?
Bàsicament a les ganes de buscar noves sonoritats i d’evitar repetir-nos. Ens venia de gust fer un disc més fresc i provar coses que encara no havíem provat. En realitat no hem fet cap canvi radical, ni molt menys: tant a l’anterior disc com als ep’s ja hi havia cançons molt pop. Sí que hi ha hagut una evolució, però s’ha produït d’una manera molt natural.

*“Fins un altre dia”, concretament, sembla apuntar cap a una nova direcció, trencant totalment amb la vostra vessant més folk i inclinant-se cap a un rock d’estètica indie. Tot un cop de volant que d’alguna manera perfila nous horitzons sonors.
Personalment em resulta molt complicat definir què és folk, pop o rock, les fronteres entre uns gèneres i els altres són molt fines. Per exemple, jo considero que “Fins un altre dia” és una cançó pop, però amb guitarres distorsionades. Com que mai he pensat que Renaldo & Clara féssim folk, no hi observo cap trencament sinó una major amplitud a l’hora de produir les cançons.

*També a les lletres s’observa una evolució. Abans cantaves més a partir del jo, ara en canvi sembles observar més el teu voltant.
Amb les lletres passa una mica com amb la música, l’evolució s’ha produït de forma natural. A mida que vas fent música, tens ganes de parlar de coses diferents. Per exemple en aquest disc hi ha moltes rimes, cosa que a l’anterior no passava, i és perquè m’ha vingut de gust investigar la sonoritat que aquestes creen.

*A “Monument” hi sona una guitarra de patrons africans que em recorda en certa manera als primers Vampire Weekend. Es troben entre les vostres influències?
Aquesta guitarra la va gravar el Víctor (Ayuso) i en un moment de la mescla vam estar a punt de no posar-la. Però mira, al final la vam deixar perquè ens agradava. La veritat és que a Vampire Weekend els he escoltat molt poc, així que no crec que siguin una influència.

*La nota promocional del disc convida l’oient a compartir amb vosaltres un viatge pels vostres afores. Quins són aquests afores i què hi trobarem?
Els afores són una metàfora de tot el que tenim al voltant i percebem a través dels sentits. Per tant, els nostres afores segurament són molt semblants als de tothom: la gent que coneixem, els paisatges de la ciutat…

*Durant la gravació de l’àlbum hi ha hagut una nova incorporació a la banda, el bateria Lluís Bestard. Quina és la seva aportació al so de Renaldo & Clara?
El Lluís Bestard va incorporar-se quan ja teníem bona part del disc gravat però va arribar a temps de gravar tres cançons. S’ha adaptat molt ràpidament al grup i ha aportat unes bateries molt pop que funcionen perfectament en un disc com aquest.

*Entre “Fruits del teu bosc” i “Els afores” vau editar un ep compartit amb Xavier Baró, de qui Víctor Ayuso ha coproduït el darrer disc, “I una fada ho trasmuda”. El fet d’haver treballat amb un músic com Baró, amb un background a priori diferent del vostre, ha modificat d’alguna manera les vostres pròpies dinàmiques de treball?
No crec que haver gravat l’ep conjunt amb el Xavier Baró hagi modificat la nostra dinàmica de treball, al contrari: a l’ep va ser ell qui es va adaptar totalment a la manera que tenim nosaltres de treballar a l’estudi. Amb el Víctor Ayuso es van entendre molt bé, i va ser arran d’això que li va produir l’últim disc. La influència es nota més en un terreny personal, per l’amistat que ens uneix.

*Quan els mitjans de comunicació ens referim a l’escena musical catalana, sovint tendim a centrar-nos (potser de forma excessiva) en les comarques de Barcelona i Girona, i Lleida sol ser la província més oblidada de totes. Des de la nostra perspectiva, quan pensem en Lleida solen venir al cap noms com el vostre, El Petit de Cal Eril, el propi Xavier Baró i no gaires més. Ens en pots recomanar més bandes lleidatanes?
I tant! Per exemple, el projecte personal de l’Hugo Alarcón, que es diu Monsieur H, i el grup del Xavier León, Els llums de colors.

*Al llarg de la vostra trajectòria heu actuat en gairebé tots els festivals de renom del país, compartint cartells i escenaris amb nombroses bandes tant d’aquí com de fora. Quina ha estat la millor experiència en aquest sentit? I la pitjor, si és que n’hi ha hagut alguna de dolenta?
Una de les millors coses de tenir un grup és coincidir amb altres grups als quals admires, així com tota la gent que vas coneixent pel camí. No sabria triar un moment concret perquè n’hi ha molts. I el pitjor, per mi, és quan hi ha algun problema tècnic que impedeix que tot funcioni amb normalitat.

Renaldo & Clara presentaran “Els afores” l’11 de març a l’Auditori, en el marc del festival Barnasants.

Més informació:
Renaldo & Clara  /  Bandcamp  /  Bankrobber