CALA VENTO: “Les nostres cançons adquireixen sentit quan les toquem en directe”

Cala Vento

Panorama positiu – Foto Denisse Garcia.

Els darrers dotze mesos han estat d’allò més frenètics per a CALA VENTO. El duet empordanès ha passat de ser una banda gairebé desconeguda a publicar un dels debuts més aclamats de 2016 –”Cala Vento” (BCore)-, recórrer la península de cap a peus i fer-se escoltar en un esdeveniment internacional de primeríssim ordre com és SXSW. Per si tot això fos poc acaben lliurar el seu segon treball, un “Fruto Panorama” (2017, BCore) que confirma la promesa inicial i aporta nous matisos a un discurs de naturalesa vitalista i immediata. Onze píndoles de rock’n’roll desacomplexat i positivista, que passen revista a tot allò viscut i encaren el futur amb optimisme. Aleix Turon (guitarra, veu) i Joan Delgado (bateria) responen per via electrònica i des de la carretera el qüestionari de B-Magazine. Per ORIOL SERRA.

*En tan sols dotze mesos heu esdevingut una de les grans revelacions de l’indie estatal. Com esteu vivint aquest èxit? Si tot just un any enrere us haguessin dit que viurieu tot el que heu viscut, què n’haurieu pensat?
“Ens hauríem fet un tip de riure i hauríem respost ‘Au va, home!’. Ho estem vivint de la manera més natural possible. Des de dins ho vivm més dia a dia, pas a pas. Deixant de banda alguns moments puntuals que sí que ens han deixat fregits, la majoria de coses que passen ens fan molt contents i ens animen a seguir treballant. D’altra banda, és cert que de tant en tant mirem enrere, ens adonem de tot el que hem aconseguit i al·lucinem”.

*La bona resposta assolida per “Cala Vento” us ha condicionat a l’hora de gravar “Fruto Panorama”? Us heu sentit pressionats d’alguna manera?
“No, perquè no som cap grup de masses ni vivim d’això. Volíem fer quelcom diferent del primer disc sense perdre l’essència de Cala Vento, però sobretot deixar-nos portar com sempre fem. Perquè no ho sabem fer de cap altra manera i perquè creiem que aquest deixar-se portar forma part de la nostra música”.

*El segon disc sol esdevenir una mena de trampa mortal, però on molts s’han desinflat vosaltres no tan sols heu mantingut el tipus sinó que, m’atreviria a dir, heu fet un disc més rodó que l’anterior. La qual cosa té encara més mèrit si considerem que bona part de 2016 us la vau passar de gira. “Fruto Panorama” reflecteix d’alguna manera les vivències acumulades com a banda al llarg de 2016?
“El nostre debut portava set mesos gravat quan es va publicar. Durant tot aquest temps havíem compost noves cançons perquè teníem coses a dir i temps per fer-les. D’aquesta manera vam arribar a juny de 2016, tan sols quatre mesos després de publicar el primer disc, amb deu o dotze cançons noves. Aleshores ens vam plantejar la possibilitat de gravar un segon disc, vam compondre alguna cançó més i ens vam adonar que totes eren fruit del que ens havia anat passant durant els mesos anteriors”.

*A “Nueve toros” canteu “Siempre conseguimos que venga alguien / Siempre es alguien importante que hace de aguante”. En un moment en què una part important del sector musical es queixa de la manca de públic, és una manera de dir que potser no estem tan malament o que les coses poden anar millor?
“‘Nueve toros’ tracta sobre la primera vegada que vam sortir de Catalunya. En realitat, aquest ‘alguien’ és la gent que de vegades ens acompanya quan agafem la furgoneta i comencem a fer quilòmetres. Al ser tan sols dos components al grup, agraïm que els amics vinguin amb nosaltres i ens facin companyia”.

*Les vostres lletres solen convidar a l’optimisme. La pròpia “Nueve toros” n’és un exemple, però és que fins i tot les cançons on s’intueix alguna adversitat tenen el seu rerefons positiu -penso per exemple en “Isla desierta”-. Tenint en compte que la vida del músic no és un camí de roses, com us ho feu per mantenir aquest bon humor i aquesta vitalitat?
“Probablement la vitalitat és conseqüència de l’edat que tenim i de la nostra constant hiperactivitat. El bon humor és un tema de personalitat. Som molt exigents amb nosaltres mateixos i amb tot el que ens envolta, però també sabem veure la part positiva de les coses. Sempre hi és encara que no es noti a simple vista”.

*A “Antes de él” canteu “No espero multitudes ni dinero / Canciones, con ellas quedo satisfecho”. És una declaració d’intencions?
“És un pensament més de tots els que ens han assetjat des que vam començar a tenir públic. Alguna vegada ens hem plantejat per què fem cançons, les assagem i les anem a tocar a una sala. I les respostes són moltes, ambigües i complexes. Al final, però, t’adones que el que dóna sentit a tot plegat són les cançons”.

*“Fruto Panorama” manté la immediatesa i la urgència del vostre debut, però s’aprecien nous matisos com la secció de cordes d’”Antes de él”. També diria que el conjunt del disc sona més compacte que l’anterior, com si aquesta vegada haguessiu entrat a l’estudi amb una visió molt més definida del que volieu assolir. Ha estat molt diferent la gravació d’ambdós discos?
“La diferència ha estat, com bé dius, haver treballat molt més cada una de les cançons abans d’entrar a l’estudi, i tenir una idea preconcebuda molt més acurada que en el primer disc. A nivell tècnic també hi ha hagut un canvi, i és que aquest cop hem anat a gravar amb en Santi i en Victor Garcia a Cal Pau, un estudi amb més recursos i amb una reverb natural al·lucinant. Les veus les hem seguit gravant al mateix estudi on vam donar forma al nostre primer disc amb l’Iban Rodríguez”.

*Tant “Cala Vento” com “Fruto Panorama” compten amb Eric Fuentes (The Unfinished Sympathy) a les tasques de produció. Quina ha estat la seva aportació al so de Cala Vento?
“L’Eric va ser el principal culpable de la gravació del nostre debut. Des que el vam conèixer la seva implicació amb la banda ha estat molt intensa i ho segueix essent avui en dia. Ha estat el nostre conseller, el nostre productor, el nostre mànager i el nostre amic. El seu gran coneixement musical i la seva creativitat han influït tant en elements estructurals com en elements superficials de les cançons. El fet de tenir una visió externa d’algú amb qui tens una confiança i una afinitat molt grans, ajuda molt a l’hora d’elaborar peces més sòlides i concises”.

*Com vau entrar en contacte amb ell?
“Va ser arrel del concurs Converse Make Noise, que vam guanyar l’any 2015. El premi era passar una setmana amb l’Eric en una mena d’stage per bandes emergents. La sintonia va ser absoluta des del primer moment. Per nosaltres va ser molt especial i ho segueix essent avui en dia. Som seguidors d’Unfinished Sympathy des que érem adolescents, i ser col·legues de l’Eric és quelcom que mai ens hauríem imaginat”.

*L’any passat vaig tenir ocasió de veure-us en directe i diria que les vostres cançons guanyen punts a l’escenari respecte a l’estudi. Us veieu més com una banda d’estudi o de directe?
“Som de directe al 100%. Les nostres cançons adquireixen sentit quan les toquem en directe, ja sigui a l’assaig o en una sala de concerts”.

*Havent lliurat dos discos d’allò més rodons en menys d’un any, pot ser que ja hagueu començat a pensar en el tercer?
“De moment no. Amb aquest segon disc hem aconseguit sincronitzar l’activitat interna de la banda amb l’externa, i de moment no tenim temps per compondre material nou ni cap cançó inèdita al sarró. El que volem ara és tocar a tot arreu, a mil llocs diferents, i que cada vegada siguem més gent a les sales i ens ho poguem passar tots millor”.

Cala Vento presentaran “Fruto Panorama” en directe a Cerdanyola del Vallès (24/02, Amic Amiant), Vic (25/02, Jazz Cava), Olot (18/03, Festival El Mini) i Barcelona (06/04, BeGood).

Més informació:
Cala Vento  /  Bandcamp  /  BCore