PAVVLA: “El que jo havia fet d’amagat, compondre cançons, al Regne Unit es potencia des de l’escola”

PAVVLA

Aquella nena que feia coses estranyes a la seva habitació.

Va ser una de les grans revelacions de 2016 i es manté com una de les realitats més fermes d’aquest 2017. PAVVLA, l’alter ego musical de Paula Jornet, ha definit un discurs que connecta el folk amb l’electrònica i admet poques comparacions en aquestes latituds. Parlem amb ella del seu disc de debut, “Creatures”, del seu pas per diversos festivals de renom i de l’experiència d’estudiar Composició en una de les escoles de música més prestigioses d’Europa. Entrevista: ORIOL SERRA. Fotos: BERNAT AYNETO.

“No m’esperava que tot plegat sortís tan bé”. Paula Jornet sembla no acabar-se de creure tot el que li ha passat durant els darrers sis mesos. Acabada de tornar del Regne Unit, on va cursar estudis de Composició, es va passar l’estiu sencer enregistrant el que seria el seu primer disc sota el pseudònim de PAVVLA. Un “Creatures” (2016, Luup Records) que veia la llum la passada tardor, que ha estat aclamat de forma unànime per la crítica especialitzada i que es perfila com l’inici d’una trajectòria meteòrica. Poc abans de sortir el disc, ja havia ofert reveladores actuacions en festivals com Primavera Club o Monkey Week. Un cop editat, el va presentar en una atapeïda sala BeGood on es respirava l’ambient de les grans ocasions. Al cap de pocs dies es confirmava la seva presència a les properes edicions de Primavera Sound i South By Southwest (SXSW). Gairebé res.

Jornet ha citat B-Magazine en una cafeteria del centre de Barcelona. Arriba amb la guitarra penjada a l’esquena i el seu rostre dibuixa unes dosis d’humilitat i transparència que molts ja voldrien de trobar-se al seu lloc. “Quan em passen coses molt fortes no em semblen reals”, reflexiona, “ho visc com si es tractés d’un somni. Tocar al Primavera Club va suposar un xoc fortíssim, perquè de cop i volta un festival gran s’estava interessant per mi. I després m’han passat altres coses molt maques, com actuar al Monkey Week o anar a tocar a Madrid”. Va ser precisament a la capital espanyola on va rebre la notícia que menys s’esperava: la confirmació del seu nom al cartell del proper SXSW. “Quan m’ho van dir estava a punt de sortir a tocar a la sala Berlanga, i amb l’emoció del moment vaig fer el concert com si em trobés en un núvol”.

 

PAVVLA

“La música i la interpretació són dos àmbits molt similars, tots dos consisteixen en crear”.

Música i interpretació
Natural de Sant Cugat del Vallès, el primer contacte de Paula Jornet amb la música va tenir lloc en el marc de l’entorn familiar. “A casa meva sempre hi ha hagut música. Els meus pares són músics i de ben petita vaig començar a fer classes amb ells, sempre de piano. Fins que em va arribar l’adolescència i vaig entrar en aquella fase de no voler fer el que et diuen els pares. Aleshores em vaig passar a la guitarra, cosa de la qual em penedeixo una mica perquè m’agradaria saber tocar també el piano”. Quins eren els seus referents quan va començar a estudiar guitarra? “Escoltava grups de pop com McFly, però també jazz i cantautors. D’alguna manera, m’havia marcat molt la imatge del cantant amb la seva guitarra”.

Al marge de la música, l’altra gran vocació de Jornet és la interpretació. Des de fa set anys desenvolupa aquesta vessant a la sèrie La Riera. “De petita ja em cridava l’atenció l’escenari, de fet vaig començar a fer teatre quan tenia sis anys i segueixo fent-ne al mateix lloc. És cert que sortir per televisió ha atorgat una projecció més mediàtica a aquesta vessant, però tota la vida l’he compaginat amb la música. En el fons em semblen dos àmbits molt similars, tots dos consisteixen en crear”. Les seves primeres cançons les va compondre quan tenia quinze anys. “Em vaig refugiar en la música, era l’únic que feia. Vaig deixar d’estudiar, l’escola va desaparèixer, tota la resta va desaparèixer… La meva vida girava completament al voltant de la música. Era una obsessió total: em passava el dia sencer escoltant música, provant d’entendre-la, després pensava en com produir-la… Era com aquella nena que feia coses estranyes a la seva habitació”.

Aquelles coses estranyes es van traduir en composicions pròpies que Jornet publicava en plataformes com Youtube i interpretava tan sols davant del seu cercle més íntim. “Les cançons les feia una mica en secret. Les penjava a internet amb diversos pseudònims i sempre obtenia alguna resposta, però no les tocava mai en públic, com a molt ho feia davant dels amics”. Tot això va canviar quan va prendre la que possiblement hagi estat la decisió més important de la seva vida: marxar a estudiar al Regne Unit.

 

PAVVLA

“La meva vida girava completament al voltant de la música, era una obsessió total”.

Necessitat de marxar
Recapitulem. Jornet havia començat a compondre cançons als quinze anys, quan ja en portava dos fent d’actriu a La Riera. Als dinou, amb la seva trajectòria interpretativa en vies de consolidació, va decidir deixar-ho tot per marxar un any a estudiar Composició al Regne Unit. Una decisió arriscada que ella va prendre sense pensar-s’ho dos cops. “Ho tenia molt clar, tenia moltes ganes de marxar. Necessitava trobar a faltar tot el que tinc aquí per a poder-ho apreciar. Gràcies a la meva feina com a actriu disposava d’uns estalvis, i quan va arribar el moment de triar vaig saber que era aleshores o mai. Que si em quedava aquí i em gastava tots aquells estalvis en un pis, ja no podria viure un any fora, que era el que realment desitjava. Vaig descartar feines d’interpretació que hauria pogut tenir aquí, però ho vaig fer perquè realment necessitava marxar”.

Va ser així com durant la segona meitat de 2015 es va establir a Brighton, una localitat costanera del sud d’Anglaterra coneguda pel seu atractiu turístic i per haver estat un dels escenaris de la pel·lícula “Quadrophenia” (1979), de Franc Roddam. Al marge de tot això, però, Brighton també és l’epicentre d’una fèrtil escena musical i acull una de les seus del prestigiós British and Irish Modern Music Institute (BIMM), on Jornet va cursar els seus estudis. “Em va cridar l’atenció el fet que impartien cursos de Composició, que era el que jo volia fer. Els vaig enviar un e-mail amb unes cançons, em van convocar per fer-me una prova i, un cop superada, em van admetre”. Va ser també a Brighton on va fer les seves primeres actuacions en directe. “El fet que a Anglaterra no em conegués ningú em va ajudar a fer el pas. Vaig començar anant amb els companys de pis als open mics, i al cap d’un temps vaig acabar tenint tota una llista de contactes que em buscaven concerts en diferents llocs”.

“A Anglaterra vaig aprendre a estar bé amb mi mateixa”, conclou Jornet, “vaig demostrar-me que era capaç de fer coses”. En una entrevista recent, va arribar a dir que havia hagut de marxar del país per tal de contemplar-se ella mateixa com a músic. “Ja portava molt de temps anant com a mínim dos cops cada any a Anglaterra, coneixia una mica el terreny i havia entès l’educació que tenen envers les arts en general, que és molt diferent de la que tenim aquí. El que jo havia fet gairebé d’amagat, compondre cançons, allà es potencia des de la pròpia escola. Contemplen la música com un ofici, la veuen d’una forma molt més natural que no pas nosaltres. A les universitats, les carreres artístiques estan al mateix nivell que qualsevol altra: acabes el batxillerat i t’ofereixen tota una sèrie de sortides. Aquí, en canvi, si dius que vols estudiar música o interpretació, molta gent et mira com si haguessis dit una barbaritat”. “Mentre aquí els nens de Primària toquen la flauta a classe de música”, afegeix, “allà els fan tocar en grups. Això explica que uns nens de deu anys que mai abans han tocat un instrument, acabin sentint-se atrets per la música, i al cap de deu anys més puguin haver esdevingut uns Rolling Stones. I al marge de l’idioma, també explica per què la seva indústria musical és tan potent”.

PAVVLA

“La meva idea inicial era barrejar sons acústics i electrònics”.

Luup Records
L’any que Jornet va passar a Brighton també va ser l’any en què va començar a gestar-se el seu actual projecte musical. “Un mes abans de marxar a Anglaterra, va contactar amb mi la gent de Luup Records proposant-me gravar un àlbum. No ens coneixíem de res, em van enviar un missatge privat a Twitter i em va sobtar molt la proposta. Em van explicar que portaven anys seguint-me a través de les xarxes, que els agradava el que feia i que encaixava amb la filosofia del segell. Els vaig dir que m’interessava, però en aquell moment tenia previst marxar un any a Anglaterra. Van insistir amb la idea de gravar-me el disc, però jo no em veia capaç de llançar-m’hi sense tenir estudis de composició. Ho van entendre i em van dir que m’esperarien. Al cap d’uns mesos, aprofitant les meves vacances de Nadal, vaig tornar uns dies i vam fer la primera reunió. De seguida vaig veure que eren gent maca, que no volien tan sols guanyar diners sinó fer quelcom interessant a nivell artístic, exactament el mateix que jo buscava”.

“Quan els vaig explicar el meu projecte, vaig pensar que potser era massa ambiciós per a una discogràfica petita, però ens vam motivar molt els uns als altres i de seguida ens vam entendre”. Ambiciós en quin sentit? “Tenia molts sons al cap i moltes idees, feia les cançons tan sols amb la guitarra o el piano, però me les imaginava vestides amb altres instruments. No tenia clar quina formació havia de ser exactament, però els ho vaig comentar i no es van tancar a res. Van dir que sí a tot, només em van posar facilitats. I em van proposar fer l’àlbum el mes de juliol, un cop hagués tornat de Brighton. Abans, per Setmana Santa, vaig venir uns dies i vam gravar un parell de temes, ‘Skin’ i ‘Young’, que van sortir com a singles. Al juliol, amb el curs acabat, vaig aterrar aquí definitivament i em vaig passar l’estiu sencer a Blanes gravant amb l’Aleix (Iglesias, productor). Va ser una gran experiència, de seguida em vaig adonar que teníem una gran afinitat a nivell de gustos musicals”.

PAVVLA

“Luup Records és com una petita família, el segon dia de gravació ja m’hi sentia com a casa”.

Sons acústics i electrònics
Les cançons de PAVVLA assoleixen un equilibri gairebé perfecte entre gèneres com el folk i l’electrònica, entre les essències orgàniques i els acabats digitals. Hi ressonen entre d’altres Warpaint, Daughter, The XX o fins i tot Bon Iver. “Aquesta era la meva idea inicial, volia barrejar sons acústics i electrònics”. A banda d’aquesta visió, assenyala Jeff Buckley i Amy Winehouse com els seus grans referents. Sigui com sigui, “Creatures” és un disc que admet poques comparacions en la música catalana contemporània, producte d’una força creativa que sempre ha anat per lliure en totes les seves vessants. “Mai he acabat d’entrar en l’ambient dels actors, que es mouen tots junts, viuen tots junts i tot ho fan junts. Jo sempre he estat amb els meus amics de tota la vida, a Sant Cugat, una mica allunyada de tot això. I és clar, sempre m’impacta el fet d’assistir a una estrena i que la gent em reconegui”.

De la mateixa manera, també en l’àmbit musical és Jornet una rara avis. No se sent ben bé part de cap escena, si bé té clar amb qui pot arribar a sentir més afinitat ara mateix dins del panorama català: “Núria Graham, Carla i Museless”. No és casualitat, doncs, que amb aquesta última comparteixi segell discogràfic. “Luup Records és com una petita família. Som poca gent, ells són amics de tota la vida i cada vegada que entra un artista nou el tracten molt bé. Jo, personalment, el segon dia de gravació ja m’hi sentia com a casa. La idea del segell era crear quelcom familiar i amb una línia artística clara, i crec que ho han aconseguit”. Ho acredita la feina feta fins ara, i si en volen una bona mostra només els cal acudir a “Creatures”. No se’n penediran, paraula.

Més informació:
PAVVLA  /  Luup Records  /  Facebook