LES CRUET: “Cantar m’ajuda a treure la porqueria que porto a dins”

Les Cruet

Teràpia de grup.

Lletres que surten de les entranyes, cantades per una veu que escup mala llet i ràbia en positiu. LES CRUET és l’última revelació musical del Baix Montseny i una de les grans promeses del punk català més genuí. Bankrobber n’acaba de publicar el debut, “Pomes agres”. En parlem amb la seva vocalista, Laura Crehuet, al mateix estudi de Palautordera on es va enregistrar el disc. Entrevista: ORIOL SERRA. Fotos: BANKROBBER.

Per a Laura Crehuet no existeix una gran diferència entre la seva vocació de tota la vida, les arts plàstiques, i la nova via d’expressió que la música li ha obert durant els darrers tres anys. “Al capdavall tot són maneres d’expressar-se. Una pintura no deixen de ser crits: pots vomitar-hi de la mateixa manera que ho fas a través d’una cançó”, explica la cantant, guitarrista i principal compositora de Les Cruet, l’última revelació d’aquell fèrtil sotabosc sonor que és el Baix Montseny i des d’ara mateix una de les veus més fresques i immediates del punk català. El seu disc de debut, “Pomes agres” (2016, Bankrobber), concentra altes dosis de ràbia i frustració però també un implacable esperit de superació. El resultat són dotze comprimits de mala llet en positiu, repartits en vint-i-quatre frenètics minuts.

Els inicis de Les Cruet es remonten a l’any 2013 i tenen com a rerefons una “situació personal complicada” a partir de la qual “em vaig tancar en mi mateixa, vaig buscar vàlvules d’escapament on vaig poder, i vaig acabar fent cançons per necessitat”, recorda Crehuet. Al principi les componia ella sola amb una guitarra espanyola i el suport de la seva parella artística i sentimental, Xavi Garcia (Zeidun, Joan Colomo, Els Surfing Sirles), però de seguida s’hi va afegir un altre sospitós habitual de l’entorn montsenyenc com és el bateria Narcís Prat (Moksha, La Célula Durmiente). “Primer li vaig ensenyar les cançons tal i com jo les havia compost, i ell s’hi va sumar amb la bateria. Així em vaig adonar que aquelles cançons havien de ser elèctriques, que jo havia d’endollar la guitarra i fer més soroll, perquè el Narcís ve de gèneres com el metal”.

Les Cruet

El punk del Baix Montseny.

LA PRÒPIA VEU
Va ser també d’aquesta manera com Crehuet va trobar la seva pròpia veu. Un registre estrident que li ha valgut comparacions amb Janis Joplin o Exene Cervenka (X), i que també evoca noms com els de Babes In Toyland o L7. Va per aquí la cosa? “Jo crec que no. La base de tot ha estat un procés molt més terapèutic. Òbviament tinc els referents que he anat coneixent al llarg de la vida, però no he apuntat cap enlloc en concret. El resultat m’era igual, la meva necessitat urgent de fer net podia amb tot”. Sobre la seva forma de cantar, Crehuet reconeix que “la gent em pregunta si mai m’arribo a quedar afònica, però la veritat és que no pateixo en absolut. Em surt de forma natural i un cop ho he fet em quedo molt a gust, com qui va al gimnàs o a fer piscines. Cantar m’ajuda a treure la porqueria que porto a dins, formar part d’un grup ha estat una manera de no tornar-me boja”.

L’última peça de l’engranatge la va aportar Oscar Montero, un altre vell conegut de l’escena del Montseny que s’ha estrenat com a baixista a Les Cruet. “L’Oscar és guitarrista”, apunta Crehuet, “mai abans havia tocat el baix però de seguida s’hi va sentir molt còmode. I d’aquesta manera la guitarra va passar a mans del Xavi, que mai havia fet de guitarrista en un grup”. El seu primer concert va tenir lloc a la segona edició del festival Som del Montseny, el mateix any 2013 a Santa Maria de Palautordera. El disc el van enregistrar l’any següent a la mateixa localitat, amb un altre montsenyenc il·lustre com és Mau Boada (Esperit!, Zeidun, Les Aus) als controls i en un estudi, CalaCari, que Garcia i Crehuet han acabat transformant també en la seva llar. “No buscàvem una casa sinó un estudi, però al veure que era tan gran vam adonar-nos que hi podíem viure i fer l’estudi a la vegada. En aquest sentit, l’estrena va ser la gravació del disc. Va ser el primer que hi vam gravar”.

Les Cruet

Ràbia en positiu.

LLUM EN LA FOSCOR
Un cop acabat, “Pomes agres” va quedar arxivat de forma indefinida. “L’havia enregistrat sense cap mena de pretensió, tan sols era una forma de fer teràpia, no m’havia plantejat la possibilitat d’editar-lo”. Va ser Roger Pelàez (Budellam, Zombi Pujol) qui la va animar a donar-li sortida: “Em va proposar que parlés amb la gent de Bankrobber. Els vaig trucar, em van demanar que els enviés el disc i al cap d’unes setmanes em van trucar ells a mi per dir-me que el volien editar”. El plàstic va veure finalment la llum el passat mes de setembre, culminant tot un capítol vital per a Crehuet. “On hi ha foscor també hi pot haver llum, d’aquí la referència agredolça del títol. Quan et passa alguna cosa dolenta cal tenir present aquest equilibri per tal de poder-te’n sortir. Arrel d’una mala experiència que em va tocar viure, han acabat passant mil coses positives com per exemple aquest disc”.

Superat aquest capítol, Crehuet passa revista als darrers tres anys i assegura que “la primera sorpresa per tot plegat sóc jo mateixa”. “Ha estat com una teràpia, quan m’hi vaig posar no m’esperava en absolut que pogués arribar a fer un disc, ni que un segell volgués editar-lo, ni que acabés fent concerts i tocant aquelles cançons. Però ha passat i n’estic molt contenta. Per tant, tot el que hagi de venir a partir d’ara benvingut serà. Si surten noves idees i noves cançons, les farem. Si no surt res, doncs ho deixarem aquí i haurà estat molt bé. El que hagi de passar en el futur, anirà sorgint amb la mateixa naturalitat amb què tot s’ha anat desenvolupant fins ara”.

Les Cruet presentaran “Pomes Agres” en directe el 24 de novembre a la sala Sidecar, compartint escenari amb Matagalls i Roger Pelàez.

Més informació:
Les Cruet  /  Bankrobber