16 recomanacions per al PRIMAVERA SOUND 2016

Kamasi Washington.

Kamasi Washington.

Kamasi Washington, Julien Baker, Savages i Suede es troben entre les nostres recomanacions de cara als múltiples itineraris melòmans que es podran dur a terme al Parc del Fòrum entre els dies 1 i 4 de juny. Aquestes són les nostres 16 recomanacions per al PRIMAVERA SOUND 2016. Per ORIOL SERRA.

El Parc del Fòrum ja és a punt d’acollir una nova edició del festival de festivals. Més de 200 grups i solistes hi desfilaran entre els dies 1 i 4 de juny en el marc d’un Primavera Sound 2016 on no hi faltarà de res. De grans caps de cartell a promeses emergents, de reclams internacionals a valors autòctons, de l’electrònica al folk, del metal al pop, del rock’n’roll al post-rock, d’LCD SoundsystemJulien Baker, de Brian WilsonKamasi Washington i de Venom Los Chichos. A continuació seleccionem setze dels artistes que més ganes tenim de veure en directe. Tots ells passaran pel Fòrum, però recordin que el cartell del Primavera s’extendrà també a les sales BARTS i Apolo (on la programació comença avui mateix) i que paral·lelament als concerts del Fòrum, el programa Primavera al Raval portarà fins al dia 5 actuacions amb entrada lliure al centre de la ciutat. Entre d’altres hi podrem escoltar MudhoneyRobert Forster o els Black Lips. Gairebé res! I dit això, les nostres 16 recomanacions:

Kamasi Washington
El saxofon d’aquest californià ha sonat al servei d’Stanley Clarke, Herbie Hancock o Ryan Adams, però l’han descobert descobrir als surcs d’un dels grans discos del passat exercici, “To Pimp a Butterfly” de Kendrick Lamar. “The Epic” (2015) és la quarta obra que signa amb el seu nom. Tres plàstics, més de tres hores de música i un tractat de jazz còsmic en sintonia amb Miles Davis o John Coltrane.

Savages
El seu és un dels directes amb més ganxo, més força i més agilitat del post-punk contemporani. Ho vam poder comprovar tres anys enrere al mateix Parc del Fòrum, on les britàniques tornen ara havent confirmat la promesa inicial i disposades a donar-ho tot des d’un dels escenaris principals. “Silence Yourself” (2015), el seu segon disc, suma introspecció a un repertori definit per la intensitat i la tensió.

Julien Baker
Fragilitat, dolçor i una experiència vital desplegada al llarg de nou cançons tan belles com colpidores. “Sprained Ankle” (2015) ha estat un dels grans debuts del folk nord-americà dels darrers temps, la carta de presentació d’una ànima sensible i salvatge com poques. Una de les grans revelacions d’aquesta temporada.

Suede
El concert que oferiran el dimecres a la nit en la sessió inaugural del Primavera al Parc del Fòrum promet esdevenir tota una vetllada amb un dels repertoris definitius d’allò que es va anomenar Britpop. Ara bé, el que promet de debò és el passi que Brett Anderson i companyia oferiran l’endemà a l’Auditori Fòrum. La interpretació sencera de “Night Thoughts” (2016), la seva última obra. Una mirada diferent a la nit que sempre els ha acompanyat i un dels grans discos del que portem d’any.

PJ HarveyPJ Harvey
“The Hope Six Demolition Project” (2016) és el resultat de gairebé quatre anys recorrent escenaris bèl·lics de la mà del fotoperiodista Seamus Murphy. Un retrat gairebé periodístic de la guerra a través de cançons concebudes en indrets com Kosovo, l’Afganistan o Washington DC. Un pas endavant cap a la consolidació d’aquell registre que es va començar a perfilar a l’immens “Let England Shake” (2011). I una gira de presentació que donarà el seu tret de sortida al Fòrum.

Julia Holter
No és casualitat que la premsa especialitzada de mig món es rendís als peus de “Have You in My Wilderness” (2015) i l’elevés en molts rànquings a la categoria de disc de l’any. No ens trobem davant cap obra de confirmació, perquè això de la Holter ja es veia venir de lluny, però sí que ens trobem probablement davant el treball més rodó dels que ha lliurat fins ara una de les grans artesanes del pop contemporani en clau femenina.

Holly Herndon
Una de les criatures més singulars, inclassificables i renovadores de l’avantguarda contemporània. Una jove d’aspecte tímid que ha integrat en un sol discurs les vessants més avançades i experimentals de la música electrònica, les arts audiovisuals i la poesia. Veus processades, construccions post-minimalistes, surrealisme 2.0 i una lírica que modela el llenguatge al seu gust per mitjà de tècniques com el cut-up. La nord-americana parteix de zero i obre vies inèdites d’expressió en camps distants que ella fa encaixar amb la perfecció d’un trencaclosques. “Platform” (2015) és el seu darrer treball.

Animal Collective
Hipnòtics, avançats i expansius, els de Maryland tornen amb “Painting with” (2016) cridat a esdevenir un dels àlbums més aclamats del present exercici. Llum, color i energia positiva en un disc i un directe que de ben segur tornarà a fer embogir les grans esplanades del Fòrum.

GoatGoat
Pocs títols de disc defineixen tan bé el seu contingut com “World Music”, la que va ser carta de presentació d’aquests suecs ara fa quatre anys. Ritmes tribals, motius africans i atmosferes kraut embolcallats en psicodèlia i rock sideral. Presentaran “Commune” (2014), el seu segon treball.

Drive Like Jehu
Pioners del post-hardcore, padrins de l’emocore, contemporanis de gent com Fugazi i nexe d’unió on conflueixen referents com Hot Snakes, Rocket From The Crypt o Obits. Que el seu nom s’hagi mantingut en un discret segon pla és tan injust com necessari resulta el seu retorn als escenaris dues dècades després d’haver-los abandonat.

Cabaret Voltaire
Nom d’inspiració dadaista per a tota una institució de la música electrònica amb quatre dècades de trajectòria a l’esquena. Considerats per molts com la versió europea de Suicide, els de Sheffield van esdevenir pioners gairebé involuntaris de gèneres com el synth pop o la música industrial. Com a mostra de la seva vocació sempre avançada, els seus actuals directes prescindeixen de clàssics i concessions a la nostàlgia per a centrar-se en material de nova factura.

Richard Hawley
Lluny queden els dies en què el trobador de Sheffield era reconegut com l’exguitarrista de Pulp. La seva discografia pròpia ha assolit cotes prou sòlides com per a garantir-li un lloc privilegiat en aquella cadena evolutiva que enllaça Roy Orbison amb Bobby Vinton i Chris Isaak. Un crooner nocturn amb cor de rock’n’roll, tal i com referma el seu darrer treball, “Hollow Meadows” (2015).

LCD SoundsystemLCD Soundsystem
El retorn de l’any? Sense cap mena de dubte. James Murphy i companyia podrien perfectament actuar el dissabte a la nit en la recta final del festival i acomiadar-lo per la més gran de les portes. Que ho facin el dijous, però, no restarà força al seu concert i aportarà de ben segur alguns moments de màxima intensitat del Primavera 2016, tot transformant el Fòrum en una infinita pista de ball al ritme d’himnes com “Daft Punk Is Playing at My House”.

Richard Dawson
No va ser l’actuació amb més afluència del passat Primavera Club, però sí una de les més reveladores. Un discurs que posa al dia el folk britànic com no ho havia fet ningú des dels dies de Bert Jansch. Sense por, sense contemplacions i sense demanar permís a ningú. Interpretant cançons de taverna a la manera d’un Tom Waits o un Captain Beefheart. Amb nervi i visceralitat, a cappella o amb l’acompanyament d’una vella guitarra que literalment fa saltar espurnes.

Brian Wilson
És possible que el món on vivim fos molt diferent de no haver existit “Pet Sounds” (1966). Enguany se’n commemora el cinquantè aniversari, i el seu autor ho celebrarà de cara al mar des del litoral barceloní. Interpretant sencera la seva obra magna amb l’acompanyament del també Beach Boy Al Jardine.

Radiohead
Mesos de misteri eren resolts setmanes enrere amb la publicació online i quan ningú s’ho esperava -un diumenge al vespre!- d’“A Moon Shaped Pool”. Un nou encert i una nova declaració de singularitat en una trajectòria que en va plena. El disc veurà la llum en format físic aquest mes de juny, i la seva presentació en directe promet sorpreses grans.

Més informació:
Primavera Sound  /  Pàgina web