MINOVA, somnis electrònics

A mig camí de l’electrònica i el dream pop, MINOVA han definit un registre gairebé inèdit en la música en català. “La sort dels principiants” és el seu primer disc llarg. Per ORIOL SERRA.

Qui els vagi descobrir mesos enrere al tribut a David Bowie que es va dur a terme a la sala Razzmatazz es devia endur una bona sorpresa. El seu “Ashes to Ashes” sonava fidel a l’original i a la vegada diferent -si algú té ganes de comprovar-ho, la gravació circula per Youtube-, com si volgués instal·lar-se en un dels molts ponts que enllacen l’obra del Duc Blanc amb bona part dels subgèneres que van alimentar la galàxia indie durant els anys 80 i 90. En el seu cas concret, el pont partiria de l’etapa berlinesa de Bowie per a desembocar en un punt indeterminat, a mig camí del pop sintètic i d’aquella etiqueta, el dream pop, que durant els darrers anys sembla haver tornat amb força gràcies als sonats retorns d’alguns noms històrics i a la irrupció de discursos com els de DaughterThe XX.

Minova són de Barcelona i van lliurar l’any passat el seu primer disc llarg. Un “La sort dels principiants” (2015, Discmedi) al qual havien precedit un ep i un single, i que conjuga atmosferes oníriques amb sentit melòdic i ritmes ballables. Les seves cançons evoquen les formes abans proposades per gent com SlowdiveMazzy StarOrchestral Manoeuvres In The Dark o fins i tot The Cure -moltíssima atenció a “Si em dius que no”-, si bé presenten la peculiaritat d’estar cantades en català. La qual cosa suposa tot un fet diferencial i situa els barcelonins en una òrbita fins ara tan poc explorada com és el pop oníric adaptat a la llengua de Ramon Llull, un terreny on comparteixen afinitats amb gent com Illa CarolinaValentí. Una molt agradable sorpresa i un debut dels que obren portes.

Més informació:
Minova  /  Pàgina web